El pròxim dijous 5 de juny, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) posarà punt final a l’exposició The Sandiness of Sand amb la conferència Primitiveness, a càrrec dels arquitectes Jaume Mayol i Irene Pérez, de l’estudi TEd’A arquitectes. La seva intervenció girarà al voltant de diversos projectes propis d’habitatges, en què la relació amb el territori, els recursos locals i l’essència material esdevenen eixos centrals.

Aquesta conferència suposa la cloenda del programa cultural Primavera 2025 – Simple Living, que es va inaugurar el passat 11 d’abril amb la mostra de Malene Hartmann i Frans Drewniak, fruit d’una residència artística a Can Lis, i amb la conferència de l’arquitecte britànic Stephen Bates, cofundador de Sergison Bates Architects.

Amb motiu d’aquesta nova cita cultural, el COAIB ha conversat amb Jaume Mayol per aprofundir en els continguts de la conferència i en la filosofia de treball de TEd’A arquitectes.
 

ENTREVISTA A JAUME MAYOL 

A la conferència presentareu diferents projectes d’habitatges. Ens podeu avançar de què parlarà la vostra intervenció?

Cada vegada que plantejam una conferència intentam construir un relat, un fil conductor que ens permeti explicar els projectes des d’una mirada coherent. En aquesta ocasió, partim de la pròpia exposició The Sandiness of Sand, de la residència artística de Frans i Marlen a Can Lis, un lloc que per si mateix ja convida a reflexionar sobre el paisatge, la matèria i el pas del temps. Això ens ha servit per articular una selecció de projectes on el marès, pedra tan característica de l’illa, té un paper central. Però no només parlarem del material, sinó també de com aquest connecta amb la tradició constructiva, amb l’ofici, amb la història i amb la manera d’habitar aquest territori. D’alguna manera, la conferència serà una reflexió sobre com l’arquitectura pot establir vincles profunds amb el lloc des del qual es construeix.

Què us agrada transmetre en aquest tipus de trobades?

Més que presentar els projectes com a objectes acabats, ens interessa compartir la complexitat que hi ha darrere de cada decisió arquitectònica. L’arquitectura és un ofici polièdric que abasta moltes dimensions: des del material fins al social, des del cultural fins al mediambiental. Ens agrada transmetre aquesta riquesa d’interrelacions.

Entenem l’arquitectura com una part indissociable del territori: no és un element forani que s'imposa, sinó un organisme que s’hi integra i que, en el millor dels casos, contribueix a reforçar-ne l’equilibri. Aquest és el missatge que intentam transmetre: que l’arquitectura, quan està ben pensada, forma part natural del lloc on s’ubica.

La vostra obra ha estat seleccionada entre 171 propostes per la 19a Biennal de Venècia. Què representa aquesta selecció per a vosaltres?

Quins reptes creis que té avui l’arquitectura, tant a nivell local com internacional?

El repte essencial és tornar a posar l’arquitectura al servei de l’equilibri territorial. Ens agrada emprar la metàfora de l’arquitectura animal, perquè en la natura cada espècie ocupa un lloc, consumeix els recursos que li són propis i participa activament de l’ecosistema sense desbordar-lo.

L’arquitectura hauria d’aspirar a fer el mateix: construir allò estrictament necessari, amb els recursos de l’entorn, generant un impacte mínim i retornant al territori més del que li pren. Aquesta visió, que sembla nova, en realitat és ancestral: les arquitectures vernaculars del món sempre han estat respostes concretes a les condicions locals de clima, materials i cultura. El futur de l’arquitectura passa per reaprendre d’aquestes lògiques essencials.

Des de Mallorca heu assolit un ressò internacional. Quin pes té el fet insular en la vostra manera de fer?

El fet insular és determinant. Viure en una illa et fa especialment conscient dels límits, de l’escassetat de recursos, de la necessitat de gestionar de manera intel·ligent el que tens a l’abast. Aquí no pots donar res per descomptat: saps perfectament si un material es pot obtenir localment o s’ha d’importar, si hi ha l’artesà adequat o no.

Aquestes condicions ens obliguen a treballar sempre des d’una lògica d’adaptació, d’aprofitament del que tenim i de responsabilitat envers el territori. I aquest exercici constant de consciència territorial acaba definint la nostra manera de projectar.

Quin paper creis que tenen els col·legis professionals i espais com el COAIB per a donar visibilitat i reflexionar sobre l’arquitectura?

Els col·legis professionals tenen un paper clau com a espais de transmissió i generació de coneixement. No només com a plataformes de difusió (amb exposicions, publicacions o premis), sinó també com a llocs on es puguin generar processos pedagògics, tallers, debats, i espais on s’enriqueixi el pensament arquitectònic. Crec que el repte és fomentar un ecosistema obert i participatiu, on estudiants, professionals i ciutadania puguin compartir reflexions i contribuir al creixement col·lectiu de la disciplina.

En quins projectes treballau actualment?

Nosaltres sempre partim de la mirada cap al que tenim, cap als recursos que tenim a mà i que podem aprofitar. És una manera de fer absolutament secular, que ha existit des de sempre. Intentem mantenir aquesta mirada tradicional, de treballar amb el que ens ofereix el lloc, amb els materials i els recursos propis de cada territori.

Crec que el futur ha d’anar cap aquí: cap a recuperar aquest equilibri, minimitzant l’impacte sobre el territori, reduint fins i tot els ritmes i les escales de construcció, desaccelerant el creixement i recuperant un model més sostenible i respectuós. Si ens fixem en l’arquitectura tradicional d’arreu del món, veiem respostes diverses segons el lloc, però sempre parteixen d’aquesta mateixa mirada: adaptar-se al clima, a l’atmosfera i a l’entorn, buscant el confort natural a través dels recursos locals disponibles.

L’objectiu, al final, és aconseguir aquest equilibri territorial, ser conscients de l’espai que ocupem i integrar-nos dins l’ecosistema propi de cada indret.

Actualment, estam treballant en diferents projectes aquí a Mallorca, majoritàriament habitatges de petita escala i també un centre de salut. Fora de l’illa, ara mateix estem desenvolupant un projecte d’una escola a Suïssa —hem superat recentment el concurs— i tenim en marxa una església a Bèlgica que, si tot va bé, acabarem a finals d’aquest any. Tenim molta feina i, sobretot, molta il·lusió per continuar avançant en aquesta línia.

En definitiva, la trajectòria de TEd’A arquitectes exemplifica una manera de fer arrelada al territori, on l’arquitectura es fon amb el paisatge i els recursos locals per construir propostes respectuoses i atemporals.

La conferència Primitiveness, amb la qual ha finalitzat el cicle Primavera 2025 – Simple Living al COAIB, és una nova oportunitat per compartir aquesta mirada essencial, que defensa una arquitectura vinculada al lloc, a l’ofici i a l’equilibri ambiental. Una filosofia que, des de Mallorca, ha traspassat fronteres i que es veu reconeguda en la seva presència a la Biennal de Venècia i en els múltiples premis obtinguts recentment.