Dades de l’Observatori del COAIB  de 2024

 
LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES
PLURIFAMILIARS CREIX UN 18% A BALEARS

La promoció pública no és prou elevada per donar resposta a la demanda habitacional d'una població que creix



 

El nombre d'obres i la creació de nou habitatge es recupera a les Illes Balears. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen del darrer Observatori del Col.legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears corresponent a 2024. A mitjan any es va iniciar una clara recuperació que s'ha mantingut fins a final d'any, essent un punt d'inflexió de la tendència a la baixa dels darrers anys en relació amb la creació de nou habitatge i obres en general.
 

Aquest repunt coincideix amb l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, relatives al procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents en sòl rústic. Però també cal buscar la resposta en altres condicionants com poden ser la desescalada dels tipus d'interès, les bones expectatives econòmiques que es donaven l'any 2024 i la forta demanda habitacional.

Davant d'aquest increment de creació de nombre d'habitatges (nous), hem de tenir en compte que el pressupost de les obres s'ha reduït en un 5,30%, i la superfície construïda ha augmentat en un escàs 1,81%, enfront del 13,15% d'increment de creació de nou habitatge en general. Tot això pot explicar-se pel transvasament de metres quadrats construïts i inversió realitzats, és a dir, passem d'habitatges unifamiliars amb una mida mitjana aproximada d'uns 150 m2 i pressupost d'execució elevat, a habitatges plurifamiliars de dimensions més ajustades i pressupostos més continguts (degut a que les despeses relatives a estructura, instal·lacions etc. es comparteixen. 
 

D'altra banda, la promoció pública no és prou elevada per donar resposta a la demanda habitacional d'una població que creix (unes 20.000 persones per any el 2023 i el 2024) a un ritme molt per sobre del que la promoció privada pot atendre. L'habitatge públic visat (sense perjudici del no visat, promogut per l'administració, IBAVI) en aquest Col·legi ha sumat 62 habitatges el 2024, i el de preu limitat ha sumat 22 unifamiliars i 141 habitatges en plurifamiliars, la qual cosa dóna un total 225 habitatges.   Segons dades de l'INE, les Illes Balears varen tancar el desembre del 2024 amb una població de 1.221.403 persones, fet que suposa un increment de 24.142 habitants durant el darrer any. En els darrers 13 anys la població ha augmentat en 108.289 persones, és a dir, una mitjana de 8.330 persones per any. Perquè ens fem una idea, això és tota la població de pobles com Artà o Binissalem (censos del 2024), cada any durant els darrers 13 anys.
 

En resum, el creixement demogràfic que suporten aquestes illes, no fa sinó augmentar la demanda d'habitatge, cosa que entre altres factors conjunturals com Crisis Lehman brothers, entrada en vigor del CTE, COVID, Guerra Ucraïna, la dependència energètica etc,  incideix en un augment progressiu del preu de l'habitatge, incrementant els costos de construcció. "El sector sembla que comença a respondre amb un increment de creació d'habitatge, sobretot plurifamiliar, la qual cosa, a més de ser una bona notícia, podria explicar la disminució de la superfície construïda per habitatge i la menor inversió en la seva construcció, encara que el seu elevat preu continua sent un obstacle per a la població en general" afirma el degà del Col.legi d'Arquitectes de les Illes Balears, Bernat Nadal. 
 

Es manté la tendència a l'alça iniciada de forma sostinguda l'any 2006 respecte del percentatge de reformes i rehabilitacions en el conjunt d'obres, cosa que és coherent amb un mercat amb sòl limitat i amb un parc d'habitatge existent molt elevat. Al voltant del 50% de l'habitatge existent és anterior al 1988.

AUDIO BERNAT NADAL, DEGÀ COL.LEGI ARQUITECTES BALEARS
AUDIO JOAN CERDÀ, PRESIDENT DEMARCACIÓ MALLORCA COAIB

Informes detallats: 
INFORME BALEARS
INFORME MALLORCA
INFORME MENORCA
INFORME EIVISSA I FORMENTERA